Per què "El gust de les paraules"?

La relació que tenim les persones amb la llengua o les llengües en els primers anys de vida és tan funcional o vital que es podria associar a fets tan naturals com menjar o respirar. Ho és, de natural. Aprenem a parlar com aprenem a caminar. Màgiques connexions del nostre cervell coordinen els nostres actes voluntaris i anem aprenent a viure i a conviure. El paper del llenguatge és fonamental en el nostre desenvolupament personal i social. I diria que ben prompte aprenem a gaudir-ne. La primera cançó, el primer conte... ens eduquen en la imaginació, en la capacitat del llenguatge humà de crear móns possibles. Amb la paraula interpretem el món i configurem el nostre pensament. Amb la paraula es designa l'existència del nadó acabat de nàixer, el primer que fem és posar-li un nom. Naixem i ja som paraula.

I el plaer de les paraules es va desenvolupant a mesura que creixem. No dubto que es manifesta de maneres diferents. Però existeix. El gust de les paraules, o el plaer de les paraules si voleu, es degusta en les converses, en els records, en els somnis, en la bellesa d'un pàgina ben escrita, en la lletra capital d'un manuscrit, en el llibre llegit i rellegit, en una carta. I també -és clar-  en un correu electrònic, en els missatges SMS, en una pel·lícula, en una cançó. O en el gust d'aprendre a escriure bé, en la lectura atenta, en l'audició de textos ben escrits, en l'escriptura polida, en el respecte per la diversitat lingüística i cultural... El gust de les paraules té tants matisos agradables que ens convé recordar que mereix assaborir-lo.